Les confirmacions de ponents es podran anar veient a l’apartat de notícies i al butlletí de notícies de la conferència.
A continuació, es detallen els continguts generals de cada bloc temàtic.
Una ciutat democràtica és una ciutat que aposta per millorar els canals de participació en les tres dimensions del sistema democràtic: representativa, directa i deliberativa.
La democràcia directa és aquella dimensió del sistema polític que permet la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions polítiques institucionals mitjançant el vot lliure, universal i secret. Alguns exemples són el referèndum, les consultes ciutadanes vinculants, la revocació de mandats o els plebiscits.
Aquesta dimensió directa és imprescindible en un sistema democràtic. Una ciutat democràtica ha de poder disposar d'aquests canals de participació i decisió de la ciutadania. Sense aquest tipus d'expressió de la voluntat política de la ciutadania, el sistema democràtic quedaria incomplet.
En aquest itinerari es parlarà de temes com els següents:
En nombroses ocasions els canals de participació s’activen, principalment, per la iniciativa institucional dels governs locals. Però amb això no n’hi ha prou. La iniciativa ciutadana és l’altre motor necessari per compensar la possible manca d’interès o deixadesa de les institucions respecte a algunes matèries concretes. A més a més, permet equilibrar l’exercici del poder i fer evident que la ciutadania té capacitat per promoure actuacions públiques i incidir en l’agenda política.
Entenem la iniciativa ciutadana com aquella energia que pot promoure processos d’incidència política. En aquest sentit, es tracta no només de la recollida de signatures per presentar propostes a les institucions públiques a través de processos formals. Inclou la capacitat d’organització ciutadana com a comunitats de referència per promoure canvis polítics al voltant de temes concrets, la participació en la governança i la gestió dels béns públics per part de la ciutadania i pot arribar fins i tot a un canvi de model de relació entre la ciutadania i les institucions formals.
Perquè la iniciativa ciutadana sigui una eina que afecti positivament la democràcia local resulta cabdal que hi hagi una ciutadania activa i una societat civil vibrant, per la qual cosa l’enfortiment comunitari serà una peça clau de l’actuació des de les institucions públiques. A la vegada, a través de la iniciativa ciutadana és possible no només tenir una agenda política més plural i completa sinó que, segons el seu disseny, és possible que contribueixi a un enfortiment ciutadà i comunitari i a un debat públic constant. La relació entre iniciativa ciutadana i enfortiment comunitari és, així doncs, de tipus circular.
A més a més, arreu del món hi ha hagut pràctiques protagonitzades per comunitats actives, que han arribat a produir models alternatius de governança al voltant de la idea de béns comuns o commons. Aquestes pràctiques comunitàries exerceixen de manera quotidiana la cura de recursos segons lògiques de cooperació no-mercantil en àmbits com l'espai públic, els equipaments culturals, l'habitatge, la mobilitat, l'alimentació, l'oci o el consum, entre d’altres. En aquests casos les institucions públiques i la ciutadania col·laboren en la decisió sobre l’ús i la pròpia gestió dels recursos.
Es per això que la iniciativa ciutadana no s’exhaureix en la seva vessant de motor de l’agenda política, sinó que també pot tenir un rol important en la construcció i millora de la comunitat i fins i tot redefinir la relació entre la ciutadania i les institucions públiques.
En aquest itinerari es parlarà de temes com els següents:
La cerca de la inclusió en la participació política és la superació constant de l’statu quo que limita o dificulta la participació de persones que, per les seves característiques o situació, tenen més obstacles per fer-ho. La rebel·lió contra aquest statu quo obliga els governs locals a ser proactius en la cerca dels canals més adients per afavorir la participació de tothom.
Una democràcia local de qualitat no es construeix amb canals de participació homogenis com si tota la població respongués al mateix perfil i la mateixa tipologia. Calen eines adients a la naturalesa, diversitat i pluralitat que conviuen als nostres pobles i ciutats. Qualsevol eina aporta beneficis, però també té les seves limitacions: afavoreix més uns grups que uns altres, produeix decisions polítiques de millor o pitjor qualitat, incentiva més o menys la gent a participar, etc.
És per aquesta raó que resulta indispensable pensar la democràcia local com un ecosistema en el qual conviuen i interactuen diferents tipus de mecanismes i eines. Així doncs, tres tasques apareixen com prioritàries. La primera és sumar nous mecanismes de participació segons les necessitats i el context. La segona és pensar cada eina de democràcia local en interacció amb les altres. La tercera és regular jurídicament aquests mecanismes i interaccions, incloent-hi no només el disseny de les eines en particular, sinó també procediments de control i mecanismes d’avaluació.
En aquest itinerari es parlarà de temes com els següents: